Crònica de la Sortida d´Avui
La sortida d´avui ha estat a la Casa de l´Ardiaca hi ha estat prou bé, molt agradable i els guiris no ens han molestat, El Temps ens ha acompanyat, ha fet sol i gents de fred
El que ja no hem sembla tan bé es el que els hi expliquen els guies als guiris mentides com per exemple que amb una historia com la de la casa de l´Ardiaca poc donada a amors i vivencies amoroses de parelles (donat que era l´antiga Residencia dels Diacans de la Catedral), he sentit un guía que explicaba el que volia sobre les cases romanes i la vida que es feia en els patis, i no se que d´una Historia romantica (com si fos de Romeu i Julieta) tot per que en una finestra romantica que hi ha en el 1º pis en els seus capitells hi ha en un un noi jove i en l´altre una noia jove amb un ventall, crec que els guies es podrien documentar una mica mes sobre el passat i l´historia d´aquest edifici i escriure guions preparatoris dels diferents llocs que visiten i anar-los explicant repetidament, o si mes no explicar mentides piadoses que els guiris es creuen per que desconeixen l´historia de la ciutat i dels edificis i del us a que varen ser destinats anteriorment.
Aquest Edifici primer va ser seu de la Residencia dels Ardiaques de la Catedral i cap a principis del segle XX, va ser l´antiga seu del Col.legit d´Advocats la reforma de la qual va fer en Domenec i Muntaner que l´hi va posar la deliciosa bustia Modernista de les orenetes i la tortuga, que també els mateixos guies varen crear una llegenda urbana sobre la meteixa dient que qui toca la closca de la Tortuga de la bustia d´en Domenec te no se quan anys de sort, i aixós fa que s´hagi desgastat la closca de tant sobar-la quan tenia perfectament marcada fa uns anys els quarterons de que están formades i que ara quasi s´han esborrat, i que tambe l´hagin tingut que reparar amb morter de reparació de color gris que es diferencia molt de la pedra original en les potes que es varen trencar, o també de les bestieses que vaig sentir algún altre día que varem anar per els volts de la Catedral i que deien que les rascades de les pedres baixes eren degudes a que els nobles esmolaven les espasses contra elles o que els venedors de carn que es posaven a vendre en un mercadillo que diu que es feien esmolaven els seus gavinets a les pedres de la catedral, quan a lo millor i per l´alçada on están era de les rascades dels eixos dels carretons carregats per uns carrers tan estrets com eren avanç.
Es curios l´alegoria de la bustia que va esculpir Alfons Jujol, en Domenec deia que la Justicia vola alta com les orenetes pero camina a pas de tortuga per lo lenta i l´heura significa els entrebancs de la Justicia, cosa que va fer empreñar als advocats i Jutges i ell va respondre amb una dita popular que "advocats i procuradors a l infern de dos en dos", cosa que encara va fer empreñar mes als professionals de la Justicia, lo rar es que no retiresin la bustia per despit, cosa que ens hogues fet perdre un dels simbols del Gotic
Despres amb la Teresa i la Pilar hem anat a veure al Vinçon l´Exposició d´Aquarel.les de l´Arquitecte Santiago Roqueta, que ja ens va dir la Carme Esmerats que era molt impactant, per que el tio va pintar uns estris humils amb moltissima hiperrealitat, (sabates, espardenyes, un picamatalassos, uns espolsadors, un plumall de la pols, i d´altres estris de cuina i domestics que també estan exposats) val la pena que us hi acosteu i l´aneu a veure.
Aquarel.les i Fotos de Joan Codina González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada